Encara no havia sentit mai el concepte IKEA aplicat a les filles i els fills. Ho he vist per primer cop en una entrevista al psicòleg Jaume Funes en el moment de parlar sobre perquè som o decidim ser mares i pares i què estem disposats a esperar de la descendència. M’ha deixat perplexa, perquè no havia pensat mai en aquests termes, però potser de vegades sí que ens agradaria que pujar nen fos com muntar un moble IKEA: baratet, que costa muntar una mica al principi però també et diverteix agafar el tornavís i entretenir-t’hi una estona, i que un cop ensamblades les peces no ens n’haguem de preocupar i només gaudir-ne. Evidentment, trobo que acompanyar un fill en el seu creixement és molt més complex que tot això.
Us reprodueixo les paraules de l’entrevista amb Funes perquè vosaltres mateixos en feu les vostres conclusions:
“Los motivos por los que se es padre son frágiles. Se tienen niños ikea. Mientras son pequeños, son muy monos, pero cuando llegan a la adolescencia, aparecen auténticos problemas, porque no han construido unos valores éticos entre ellos. Son niños estéticamente queridos, pero no íntimamente deseados”.
“Yo haría una revisión profunda del motivo por el que las parejas tienen hijos. Muchas veces, esa motivación tiene más que ver con insatisfacciones, miedo a la soledad o modas sociales que con verdaderas construcciones éticas sobre por qué yo decido traer una criatura al mundo, alguien que cambiará mi vida”.
JAUME FUNES Acaba d’editar ’9 ideas clave. Educar en la adolescencia’, un manual per afrontar aquesta complexa etapa de la vida de qualsevol persona.
